Les proscrites

Hom les voldria veure proscrites per sempre. Encara millor, hom no en voldria veure mai, mai més cap.

Qui són aquestes que generen tanta por, tan respecte?

Quin és l’animal digne (indigne diria…) de patir aquest dissort ?

Coneixeu cap animal de la nostra natura més propera, de la fauna que podem trobar quotidianament fent un passeig pels nostres camps o boscos, capaç de patir tants qualificatius de desconsideració ?

Amb la resposta la majoria hi estareu d’acord… LES SERPS ! Bé, les serps i altres rèptils que s’hi assemblen, vidriols (ninetes o serps de vidre) i lludrions, encara que són sauris, sovint passen per perillosíssimes serps i queden inclosos en el mateix sac de proscripció.

Serp de vidre o nineta (Anguis fragilis)

Serp de vidre o nineta (Anguis fragilis)

Perquè són temudes i desconsiderades les serps ?

Serp de collaret (Natrix natrix).

Serp de collaret (Natrix natrix). Com podeu comprovar en la fotografia, aquesta serp ha rebut un “mal tanto”, qualsevol valent desaprensiu li ha donat un bon cop. O ves a saber, potser el culpable de les seves ferides ha estat un atropellament, més o menys involuntari. La pobre estava força fotuda…, esperem que se n’haurà sortit.

Perquè, sense saber-ne res, en veure una serp sovint se la vol MATAR ?

Segurament els motius són molts, relacionem-ne alguns:

  • No tenen parpelles, per la qual cosa la seva mirada és sempre penetrant, hipnòtica, diuen alguns…
  • Tenen una llengua bífida que van traient, i que sovint hom la confon amb un verinós fibló, quant de fet només és un dels seus inofensius òrgans sensitius.
  • Són animals ectoterms, comunament anomenats de sang freda. Quant els toques els trobes a una temperatura diferent a la teva (calents si han pres el sol o freds si no l’han pres).
  • No tenen pèls, ni plomes.
  • – Són llefiscoses, quina angúnia ! – Això no és cert, però per qui no les ha tocades mai l’aparença ho és tot. En tenir escates semblen tenir la textura d’un peix. I tothom ha tocat, encara que sigui de peixateria, un llefiscós i relliscós peix, no?
  • Tampoc tenen potes. Es desplacen reptant, de vegades a tota velocitat.
  • Emeten bufets i s’aixequen sobre el seu propi cos. Trobar un animal que prova de defensar-se i que, de vegades, no marxa espaordit en veuren´s … ens molesta, millor encara ens espanta, ens acolloneix.
  • Totes, totes, totes les serps i animalons similars són verinosíssims escurçons… Res més lluny de la veritat, d’espècies verinoses al nostre País només hi ha els escurçons (Vipera aspis, a muntanya; i rarament la Vipera latasti més meridional) i la serp verda o colobra de Montpellier (Malpolon monspessulanus) que difícilment pot ser de mossegada perillosa en tenir les dents verinoses faringe endins.
  • Antigament, quant lo del cop de falç estava a l’ordre del dia durant el mes de juny… per segar és clar, les serps ocasionaven més d’un ensurt i més d’un accident seriós (perquè aquella vegada sí s’hauria tractat d’un escurçó). En aquesta època les dites i llegendes formaven part fonamental de la quotidiana “cultura popular”.
  • Aquestes/lles “llegendes rurals” transmeses de pares a fills deuen tenir el seu pes específic en tot això, segur: les serps tenen poders hipnòtics, pessiguen amb el fibló (llengua bífida), xuclen la llet de les mares lactants i de les vaques, a distància xuclen la sang als ocells i els deixen secs, hipnotitzen als ocells i els deixen cecs per després empassar-se’ls sencers… i no sé quants encanteris més se’ls atribueixen… Déu n’hi do !
  • Parlant de llegendes i de Déu, la més històrica sens dubte ha de ser la de la Bíblia, i precisament no les ajuda gaire… a les serps vull dir. Segurament “Déu” ser “l’origen Terrenal” de la seva proscripció, no us sembla ?

Davant aquest reguitzell de motius, sovint infundats, no ens en queda altra que presentar-vos als protagonistes de l’article, amb l’única pretensió que aprenem a identificar-les amb més certesa, les respectem i deixem de tenir-los tanta por (NO CAL MATAR-LES… VALENTS/TES !!!).

Serp de collaret (Natrix natrix)

Serp de collaret (Natrix natrix)

CLICNATURA ©CLNT



About clicnatura

Som dos amics apassionats per la natura, de fa uns quants dies, i aficionats a la fotografia.
This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Comments are closed.