A les entranyes

Com bé sabeu, l’origen de la ciutat de Girona no és del tot cert. Hi ha diverses teories. Algunes l’atribueixen a Gerió, contemporani d’Osiris l’egipci. D’altres donen a Girona un origen hebreu. N’hi ha que diuen que Girona té origen Celta, i daten la seva antiguitat de més o menys 1000 anys a.C. Fins hi tot no es podria descartar la teoria de que Girona té origen fenici…

Del cert, ves a saber. Però el que sí podem afirmar, sense por  errar-la, és que la ciutat de Girona té més de dos mil anys.

Girona, en el nostre record recent d’unes poques desenes d’anys,  no era tan acolorida. Això és ben cert. Ni tan cuidada. El riu, més aviat, es feia servir de claveguera a l’aire lliure (sobretot l’Onyar). Això sí, l’Onyar portava habitualment aigua de l’Onyar, no pas del Ter com passa ara. I el Ter era un riu amb un cabal respectable que no tributava a cap canal desnaturalitzador de fora província. Les avingudes després de pluges eren espaordidores, terribles, espectaculars… És veritat que al netejar la cara a la ciutat (amb l’esforç i la pecúnia dels gironins, no pas d’alguns dels mandataris que s’atribueixen no sé pas quants mèrits… així anem), el barri vell i les cases de l’Onyar han recuperat un reconeixement ben merescut. A qui no agrada deambular per una Girona neta i endreçada (pas prou…), i mostrar-la amb orgull als forasters?

Les bigarrades cases de l’Onyar han fet fortuna, sovint es fan servir d’imatge turística típica de la ciutat. No es menys té, en absolut, el barri vell, amb els seus espectaculars estendards: call jueu, la seva catedral d’absis imponent, les seves esglésies medievals (Sant Pere, Sant Nicolau o la basílica de Sant Feliu), la muralla, els banys àrabs…

Girona és espectacular !

Però bé el nostre bloc és de natura. Referenciar-ho tot plegat a un animal que formi part de l’essència d’aquesta monumental Girona ens ha fet rumiar…

Pot ser aquest l’animal essencial de Girona ?

Un Tallarol capnegre femella, parat en una pedra que n'és plena

Un Tallarol capnegre femella, parat en una pedra que n’és plena.

Doncs sí. Finalment ens hem decidit i li hem donat aquesta atribució.

Observeu-lo amb detall:

Detall d'un nummulit

Detall d’un nummulit

Efectivament, es tracta dels NUMMULITS. Hem donat aquest grau superlatiu als milions de nummulits de “la pedra de Girona”. Hem considerat que són els animals que es troben a les entranyes, en l’essència d’aquesta monumental Girona.

 L’haurem encertada ? Valoreu-ho vosaltres mateixos.  Si passegeu pel barri vell, mireu de ben a prop les escales de la Catedral, o la façana de Sant Pere de Galligants, o els banys àrabs, o les pedres que conformen els estrets carrerons del call… Els hi veureu a milers. Les entranyes de Girona en són plenes. Els NUMMULITS van ser sens dubte l’animal més abundant d’aquesta zona. Eren altres temps, ben cert, però l’empremta que han deixat no ha estat superada per cap altra animal.

NUMMULIT:

Detall d'una pedra, prop de Sant Pere de Galligants, plena de nummulits.

Detall d’una pedra, prop de Sant Pere de Galligants, plena de nummulits.

Què és un “Nummulit” ? Abreujant, un nummulit és un protozous rizòpode fòssil que va viure, ni més ni menys, des del Cretaci (ja fa uns 65 milions d’anys d’això) fins al Quaternari (fa més d’1,5 milions d’anys) i que actualment només podem trobar en forma fòssil.  La coneguda i preuada “pedra de Girona” n’és plena de nummulits. Com a conseqüència, aquest protozou és ben present en les pedres que composen la Girona històrica i monumental, formen part de les entranyes més profundes  d’aquesta immortal i mil·lenària ciutat. Estem segurs d’haver-la encertat, no en tenim cap dubte, l’animal de les entranyes de Girona és aquest !

 

CLICNATURA, març del 2013

 



About clicnatura

Som dos amics apassionats per la natura, de fa uns quants dies, i aficionats a la fotografia.
This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Comments are closed.