Amb propietat

Us volem presentar un ocell, potser millor dir un ocellet amb molta propietat. Propietat en el sentit de ser un ocell totalment adaptat al medi on viu que és el medi forestal, el medi arbrat.

Present i nidificant en tots els boscos i bosquets del nostre País, de mar fins l’alta muntanya.

Aquest ocellet sovint passa desapercebut. És una llàstima ! Per això us el volem presentar tot mostrant-vos alguns dels seus peculiars trets adaptatius.

Petit i nerviós. Mesura poc més de 12 cms. Provar de seguir-lo és entretingut , alhora que estressant…, el noi no para quiet.

Té les potes grosses, desproporcionades vers la seva mida. Disposa tres dits al davant i un al darrera. S’assembla a un picot, però no, no és cap Pícid. En cadascun dels quatre dits té ungles prominents, corbades, robustes i  punxegudes, que el permeten grimpar tronc amunt i avall dels arbres, fins hi tot amb destresa deambula de caps per avall.

Detall de la pota.

Detall de la pota.

El seu bec, llarg, punxegut i lleugerament corbat, el permet buscar el seu aliment sota l’escorça dels troncs (insectes, les seves larves i postes que busca protegides en esquerdes de l’escorça dels arbres, siguin pins, roures, alzines, suros, pollancres, freixes…). Amb el bec també es capaç de fer forat i arrencar trossos d’escorça morta a la cerca d’aliment o per fer niu.

El bec del nostre protagonista.

El bec del nostre protagonista.

Les seves plomes timoneres són de raquis dur i gruixut a l’extrem que acaba formant una cua forcada i molt rígida  que ajuda a l’ocellet en qüestió a saltar pels troncs en vertical, amunt i avall, amb rapidesa i seguretat. La cua també és un bon punt de recolzament alhora cercar d’aliment en l’escorça i els forats dels troncs.

Cua forcada, amb els raquis de les plomes timoneres gruixuts i durs.

Cua forcada, amb els raquis de les plomes timoneres gruixuts i durs.

El seu plomatge críptic el permet passar desapercebut a la vista dels seus depredadors. Mireu-ho !:

Es camufla perfectament.

Es camufla perfectament.

Té un cant estrident. És un ocell territorial. El cant sovint el delata. És més senzill sentir-lo que veure’l. Un cop l’hem escoltat, el localitzarem a vista amb temps i paciència, sobretot fixant-nos en els troncs i les branques dels arbres més prominents de la zona.

Ell és petit, però el seu cant potent.

Ell és petit, però el seu cant potent.

El nostre protagonista no és altre que el raspinell comú (Certhia brachydactyla), pensem que tan comú com simpàtic i desconegut… bé ara esperem que no sigui tan desconegut, no?

El raspinell, un ocellet molt present que passa desapercebut.

El raspinell, un ocellet molt present que passa desapercebut.

Compte cal fer un incís, a l’alta muntanya trobem el cosí germà del nostre protagonista, es tracta del raspinell pirinenc (Certhia familiaris), reclòs al Pirineu i de distribució més irregular, més escàs a Catalunya que el raspinell comú tot i que abundant a la resta d’Europa.



About clicnatura

Som dos amics apassionats per la natura, de fa uns quants dies, i aficionats a la fotografia.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Comments are closed.