LES 7 MALLERENGUES DEL NOSTRE PAÍS

 

Mascle de mallerenga de bigotis (Panurus biarnicus). Lleida, comarca del Segrià, desembre de 2016.

Les mallerengues són ocellets ben populars, al menys en l’àmbit rural. SI VOLEU VEURE LES 7 ESPÈCIES QUE TENIM AL NOSTRE PAÍS, CLIQUEU AQUÍ.

Qui no ha sentit aquella dita – “Xerres més que una mallerenga”–(Josep M. de Sagarra)

Sobretot a finals d’hivern i a la primavera les mallerengues embogeixen, organitzen xivarris prou considerables, amb els seus cants escandalosos, i les seves persecucions diabòliques. No són ocellets esquerps, es deixen veure i es troben presents arreu, des de l’alta muntanya catalana, a ran de mar, passant per camps, boscos, rius, jardins i ciutats.

Però compte, quant diem mallerengues, encara que associem la paraula a les famoses, abundoses, simpàtiques, confiades i més conegudes mallerengues carboneres, n’hi ha d’altres.

Fem un repàs a les 7 “mallerengues” del nostre País.

  • Mallerenga carbonera (Parus major): la més coneguda, la més vista, la més confiada i potser la més comuna de les nostres mallerengues. Quant diem mallerenga, ens referim aquesta i només aquesta. Què canta la mallerenga ?: “Salta, Pere! Salta, Pere!” (Jacint Verdaguer).
  • Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus): ben coneguda, més petita, i de colors blavencs ben delicats. Prou freqüent en parcs i jardins i en qualsevulla de les zones arbrades de les nostres contrades.
  • Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus): petitíssima, si no fos per la seva llarga cua. Sempre va en grupets, mai sola. Fa gràcia, quant en veus passar una d’un arbre a l’altre, tot darrera en contes dues, tres, quatre… onze. Simpàtica, d’una bellesa subtil de delicades parpelles pintades de taronja. Sempre va a la seva, confiada i absent. Present arreu.
  • Mallerenga emplomallada (Parus cristatus): no tan senzilla de veure com les tres anteriors, dependrà de les zones, però també és abundosa. Amb el seu vistós plomall i la seva cara blanca, segurament és la més pallassa de totes. En un jardí, tot fent la transició als més recondits indrets del Pirineu, la hi podrem trobar.
  • Mallerenga d’aigua (Parus palustris): més difícil. Més de la Catalunya humida interior. No la trobarem ni a la plana ni prop del mar. Associada a ambients riberencs. De tons suaus, poc escandalosa, sovint passa desapercebuda.
  • Mallerenga petita (Parus ater): “herrerillo garrapinos” l’anomenen en castellà. La trobarem arreu on hi hagi pineda, però abunda més en les pinedes del nostre Pirineu i Prepirineu. No és pas esquerpa, la veurem confiada devorant pinyonets de pi roig i pi negre, fent mil piruetes arrapada a les pinyes, fent-hi equilibris impossibles.
  • Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus): la més bonica, delicada i poc abundosa de les nostres mallerengues. Nidificant escassíssima en el nostre País, difícil de veure, ens visita de pas, a la tardor i a l’hivern, l’associarem principalment a ambients d’aiguamoll amb canyissar. Quant la veus enganxada en els joncs quedes meravellat, embadalit… – Quina preciositat !–.



About clicnatura

Som dos amics apassionats per la natura, de fa uns quants dies, i aficionats a la fotografia.
This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Comments are closed.