Globalització vers les espècies exòtiques

La globalització del nostre Medi Natural no ens agrada. No ens agrada gens !

Qui no coneix algú que ha patit una malaltia tropical sense haver anat mai al tròpic ? Segur que molts de nosaltres coneixem algú…

Si mirem als nostres rius, a més de la mala gestió del cabal i de veure la merda que hi flocula, podrem observar una quantitat d’espècies exòtiques (algunes d’elles invasores) exagerada. Al costat dels nostres peixos: la truita comuna, la bagra el barb de muntanya, l’anguila… trobarem un munt d’espècies foranes, truites arc iris, truites de fontana, perques, perques americanes, perques sol, silurs, lluç de riu, sandres, crancs americans, musclos zebrats, alburns, gardís, carpes herbívores,…

Si mirem el nostre medi terrestre la cosa tampoc està massa bé. Visons americans, cotorretes grises, cotorretes de Kramer, tortugues (Trachemys sp. i altres), becs de corall, gerbos, conills porquins, porcs vietnamites, coipús, ànecs mandarins, oques egípcies …

Ànec mandarí (Aix galericulata). Banyoles, febrer de 2015.

Ànec mandarí (Aix galericulata). Banyoles, febrer de 2015.

I les plantes ? Les plantes exòtiques, moltes d’elles invasores, estan colonitzant espais de vegades prou emblemàtics com haurien de ser els nostres Parcs Naturals. Cortadèries, carpobrotus, parthenocissus, ailanthus… envaeixen molts dels nostres espais emblemàtics.

Com han vingut tots aquests o totes aquestes?

No venen d’enlloc, els hem portat. L’home els ha portat, voluntària o involuntàriament. Després d’haver-ne valorat les repercussions o simplement mirant-se el melic. Per ignorància o per accident. Amb finalitats lucratives o altruistament (vaja altruisme aquest). Però, els hem portat, de vegades de llocs ben llunyans…

Uns quants exemples:

Hi ha gent que no abandona. Quant se n’afarta de tenir-los, simplement els allibera al medi: gossos, gats , gerbos, fures, conills porquins, periquitos, serps exòtiques, hàmsters, peixets de colors, tortugues… Es tracta de no assumir cap responsabilitat, els tiren a la natura com si fossin bosses de plàstic. Cara dures!

Tortuga de florida de orelles grogues (Trachemys scripta scripta). Riu Ter, al seu pas per Girona, setembre de 2014.

Tortuga de florida de orelles grogues (Trachemys scripta scripta). Riu Ter, al seu pas per Girona, setembre de 2014.

Si els pescadors la consideren uns espècie de pesca “esportiva”, l’administració fa mans i mànigues per donar-los gust. El pescador allibera il·legalment espècies exòtiques al riu i l’administració es cuida de legalitzar-ne la pesca. Cal adoptar la perca americana, la truita arc iris o el silur… com espècies “quasi nostres”, doncs es fa. Es busquen esquerdes legals i en algun lloc aquestes tres i d’altres més, es podran repoblar i pescar i reglamentar i… anem bé!

Un altra exemple. Si el carpobrotus queda bé en el meu jardí de rocalla, on està escrit que no el puc plantar amb lo bonic i sofert que és… a més – el veí n’hi té i li queda molt bé–       –Ja m’ha passat el telèfon del jardiner que li ho va plantar–.

El darrer exemple (suggeriment irònic, potser), algú podria decidir posar de moda els abrics de visó i d’aquesta manera mantenir a ratlla els visons americans que envaeixen els nostres boscos i cursos fluvials. De fet, l’origen del visó americà ja era aquest, van fugir (si voleu es varen escapar) de les granges pelleteres que als anys 80 encara eren un bon negoci. I també, permeteu-nos aquest comentari, si no van fugir els van alliberar quatre animalistes, –pobrets, els volien matar! – Espero que aquests que alliberen pobrets animals tinguin el coratge d’alliberar vedelles, pollastres, conills, ànecs… de les granges i, perquè no, lleons, panteres, girafes, elefants… dels zoos d’arreu. Pobrets tancats, observats i fotografiats tot lo dia, no tenen ni intimitat! És igual que turons, visons europeus, llúdrigues… estiguin en perill, el bé ja està fet, han alliberat els que volien matar que eren els visons americans (espècie exòtica catalogada d’invasora que delma les nostres poblacions autòctones de peixos i altra fauna vertebrada…) o els que estaven tancats de per vida. Pobrets! Mira si són bona gent aquests…! –

Visó americà (Neovison vison). Riu Fluvià, al seu pas pel Pla de l'Estany. Desembre de 2014.

Visó americà (Neovison vison). Riu Fluvià, al seu pas pel Pla de l’Estany. Desembre de 2014.

Veure animals salvatges tancats, no ens agrada, però alliberar-los com si fossin gossos o gats o periquitos (ja ens hem tornat equivocar d’espècies)…. quins nassos!

Han vingut per quedar-se?

Depèn de la sort que tinguin alhora d’adaptar-se a les noves condicions del “joc” que els proposarà el nostre Medi Natural. Serà molt dur per algunes i molt favorable per altres. No es tractarà d’adaptar-se, si no d’estar adaptat/ada, vaja que com dèiem l’atzar ho decidirà, naturalment.

Que es fa al respecte? Què en pensem?

Parlar-ne força.

Prendre poques decisions raonades i sovint fonamentades en la “saviesa” popular, pressió popular diríem (entenguis política “resultona” i frívola, com sovint).

I esperar, esperar que la natura amb la seva capacitat innata ho arregli tot, tot i tot !

Ja ho deien els nostres besavis, “ el temps tot ho cura”. O si ho preferiu, “ la natura és sàvia”. Per tant no hem de patir, esperem, tot arreglat.

Els nostres besavis també deien que “no hi ha un pam de net” i ara ja sabem perquè, per les espècies exòtiques invasores, no ? Apa doncs, anem tots plegats alliberar visons americans o peixets de colors (Nemos d’aigua dolça) als nostres llacs i rius…

              Els uns, pocs per sort : –Pobrets, els volen matar, alliberem-los! –

               Altres, sovint urbanites – Ara que el gos ja s’ha fet gros, nens, l’alliberarem

               a la natura perquè visqui feliç –

              Molts, ni s’ho plantegen.

              Uns altres pocs, miren de fer plantejaments tècnics, raonats. Sense massa èxit.

El què diguin les lleis no importa (moltes imposades des d’Europa). Sempre es trobaran subterfugis per “fugir d’estudi” i fer el que interessi alguns altres…pocs, però baladrers interessats que supediten la raó a l’interès material i personal.



Posted in General | Comentaris tancats a Globalització vers les espècies exòtiques